Roba a los Bancos 492.00€ Enric Duran

Enric Durán, Un Jedai , comprometido con la lucha contra la globalización consiguió estafar a varios bancos (492.000 euros a 39 bancos) para financiar su revista gratuita La Crisis entre otros objetivos.

El Mundo, citando fuentes cercanas al Jedai, asegura que  ha huido de España, consciente de que puede ser perseguido judicialmente. “He robado 492.000 euros a los que más nos roban para denunciarlos y construir alternativas de sociedad”.

Después de haber estudiado el funcionamiento de bancos y organismos de crédito, empezó en la primavera de 2006 a pedir préstamos para los más diversos fines: compra de un coche, de material audiovisual para una empresa de producción ficticia, reformas de un apartamento, etc.

“Con una impresora, fotocopiadora, unas tijeras y celo se hacen maravillas”, asegura Duran, que se inventó una profesión y “una buena nómina falsa que hacía creer que ganaba de sobra para acceder a la financiación” y convencer a los bancos de que le prestaran el dinero.

Considera que su bicicleta al sistema bancario es una “nueva forma de desobediencia civil” y asegura que de la suma total que ha estafado a los bancos, ha dedicado 360.000 euros al número único de su revista y el resto le sirvió a saldar distintas comisiones, gastos de notaría y otros pagos.

El video un claro posicionamiento en contra y un nulo análisis de la autentica denuncia de Enric en la televisión  publica catalana. Os recuerda algo el post sobre la manipulación en los medios??

 

En una entrevista, a través de Skype para no ser localizado y en la emisora de radio catalana rac1, esta misma mañana de miércoles Enric desvelaba algunas directrices de su labor, el presentador del programa Jordí Basté, no quiso sacar el jugo a la exclusiva entrevista conseguida gracias al equipo técnico del programa, basando la entrevista en la fechoría de la acción y pasando por encima con el compromiso social y la autentica denuncia en contra del sistema que el Jedi proclama. En la carta, que se podía encontrar puesto que ya la han tumbado,  en la pagina web de crisi, recibimos una mejor y amplia imagen del posicionamiento que este Jedai tiene sobre la jaula en que vivimos.

“Estoy fuera del país”

– “cuando empecé no pensé que fuese a salir también, y al final ha salido mejor de lo  que  me podía haber  imaginado”. La idea se me ocurre  a partir de la impotencia que que quieres hacer cosas y no tienes el financiamiento para hacerlo”.

– “ya que ho lo haces y con la intención de que será deudor tota la vida, se trataba de poder lo máximo posible”

– Ho los has hecho diciendo mentiras, “sí, pero al mi mundo, mi identidad era cierta; fui creando empresas, tres , la tercera no la tuve que utilizar. […] Los créditos lo iba pagando siempre, hasta que en marzo del pasado año los dejé  de pagar todos al mismo tiempo. […] Nunca nadie sospechó nada.”

– Buscaba una acción con diversos objetivos: “El financiamiento de proyectos alternativos, la denuncia del sistema financiero y crear este debate social sobre el papel de la banca”. El dinero, 360.000 euros, “después de los gastos  propios para llevara a cabo la acción, los  he destinado a proyectos sociales.”

– “A partir de ahora, a ver que pasa, que debate se crea, que movilización, y dependiendo  de ello  decidiré si vuelvo o  no.”

– Ir a la cárcel “no me la suda, pero asumía el riesgo de esta consecuencia”.

– “Continuaré haciendo lo que he hecho los últimos años,  donde pueda. Me dedico al cambio social.”

 

 

 

 

El 95% dels diners són creats pels bancs privats

redaccio — Dm, 16/09/2008 – 14:34
Els creen del no res a través dels crèdits però ens els fan tornar amb interessos.
Enric Duran

Casa de la moneda y el timbre
Casa de la Moneda y Timbre, a Madrid

Fa ja més d’un any que la crisi financera és notícia. Des que va esclatar a Estats Units amb el nom de crisi sub- prime, s’ha publicat molt, explicant amb més o menys precisió i encert, com s’ha produït aquesta crisi en els aspectes més concrets. El que no s’ha explicat tant, i en cap cas en mitjans de comunicació massius, és com la necessitat de creixement exponencial que té l’actual sistema financer és la causa de fons de la bombolla especulativa, i per tant de la pròpia crisi, a més de tenir una relació directa amb les crisis energètica i alimentària. Així doncs, aprofitarem aquesta oportunitat d’arribar al públic per explicar no ja la crisi creditícia sinó el rerefons que fa que el sistema financer actual sigui una gran estafa per a la gent treballadora, alhora que representa un perill per a la sostenibilitat de la vida al nostre planeta. Entendrem així el paper que juguen els bancs com a principals responsables de tot plegat.
Història de la creació de diners

L’origen del negoci bancari ens remunta a quan l’or era el diner real i, com a tal, el guardava l’orfebre en el seu magatzem. Com que l’or era molt pesat i incòmode de moure, els diners en circulació eren participacions d’aquest diner metàl·lic. Un dia, l’orfebre va pensar que podia cobrar interès pel préstec d’aquestes participacions i per compensarho va començar a pagar un interès menor als dipositaris d’aquest or. Així es va iniciar a Europa el negoci bancari.

Aquest sistema tenia el problema que la possibilitat de prestar diners estava clarament limitada per la quantitat d’or en circulació; llavors, els orfebres, ja convertits en banquers, van inventar el sistema de reserva fraccionària, que consisteix en què només hi ha en reserva una part del que realment es presta. O, dit d’una altra manera, a partir d’un diner real es crea diner del no res en una proporció que, tenint en compte que no tothom retirarà els seus diners alhora, mai no posa en dificultats els banquers a l’hora de retornar dipòsits. Aquesta proporció acostumava a ser del 10 %, és a dir, 10 unitats en circulació per cada unitat real d’or existent a la reserva.
Aquest augment del diner en circulació va afavorir l’expansió comercial al món i, un cop coneguda pels estats, en lloc de prohibir-se, es va regular. Per controlar el risc que això significava si se sabia que no hi havia diners per retornar a tothom, es va crear el sistema de bancs centrals, que disposarien de reserves d’or addicionals per poder prestar als bancs en moments de crisi.
La creació de diners a l’actualitat

Amb el temps, el sistema de bancs centrals i reserva fraccionària s’ha convertit en dominant al món; l’or que garantia el diner en circulació va anar minvant fins que el 1971 es va fer desaparèixer el patró or. És a dir, es va deixar d’usar l’or com a base real del diner.

Tot i canviar aquest aspecte fonamental del sistema monetari, els bancs centrals i el sistema de reserva fraccionària van continuar, però amb unes reserves que consistien només en anotacions bancàries creades en algun moment pels bancs centrals. Aquestes reserves significaven diners però no estaven garantides per cap diner que tingués una base material. Això canvià completament la naturalesa del diner; tot el que tenim actualment en circulació surt del no res i per tant és un pur contracte, que només té valor perquè tothom n’hi dóna.

El diner que es crea avui dia, es crea bàsicament a partir de préstecs, és a dir en forma de deute, ja sigui públic, comercial, extern o de particulars. I no només això, sinó que quan es retornen els deutes, aquest diner desapareix, de manera que així el sistema financer disposa d’una eina per ampliar o reduir el diner en circulació.

Els diners els creen els bancs centrals i els bancs privats. Només entre el 3 i el 5% dels diners en circulació han estat creats pels bancs centrals, la resta els creen els bancs privats a través dels crèdits així com (i cada vegada més) a través de complexos sistemes d’especulació financera.

Avui en dia, la creació de diner només està limitada per un reglament que indica en quines condicions poden prestar diners els bancs.

En el cas de la Unió Europea, el reglament que obliga als bancs amb el BCE (Banc Central Europeu), diu que han de tenir com a reserva com a mínim el 2 % del total dels diners; l’altre 98% el poden prestar i invertir. Els diners dipositats a un termini igual o superior a dos anys no estan afectats per aquesta norma, i es poden invertir al 100%. Tot això es pot comprovar a l’article 4 del Reglament (CE) nº 1745/2003 (BCE/2003/9).

dinero
Els estats davant la creació privada dels diners
Si el diner ja no és or (que era la justificació amb què es va crear el sistema de la banca comercial i els bancs centrals, com a responsables de guardar l’or i convertir-lo en diner en circulació), com és que segueixen sent només els bancs els únics que poden crear diners? i per què només ho fan en forma de deute que se’ls ha de retornar amb interessos?
Dit d’una altra manera: per què els Estats han de pagar interessos al seu banc central per així poder finançar la despesa pública, quan són diners que podrien crear directament els Estats en el moment de realitzar aquestes despeses?
Potser l’única resposta lògica que se’ns pot acudir és que la banca és qui controla els governs i no al revés, oi?

A Mayer Rothschild, membre de la dinastia europea de banquers més poderosa, se’l recorda per una cita que deia: “Deixeu-me emetre i controlar la creació del diner d’una nació i em serà igual qui en faci les lleis”.
Els interessos i la necessitat del creixement exponencial

Quan un banc concedeix un crèdit està creant el diner principal del crèdit, però no el diner corresponent als interessos que el banc farà pagar al deutor durant la vida del préstec. Donat que tots els diners en circulació es creen en forma de deute amb interessos, podem concloure que el diner per tornar tots els interessos del deute simplement no existeix.

Llavors, com és que el sistema financer ha sobreviscut tant de temps? Fonamentalment per dues raons:

1. Perquè es financia amb l’endeutament creixent, és a dir, que el diner en circulació ha d’anar augmentant constantment per tal que es puguin pagar els interessos dels deutes anteriors i el sistema no col·lapsi. Això té a veure amb com el sistema incita cada vegada més a tothom perquè s’endeuti, començant per les persones amb hipoteques, préstecs personals fàcils i ràpids, targetes de crèdit; però també les empreses i els estats. Parlem per tant de creixement exponencial, de l’economia i de l’espoli dels recursos naturals del planeta.

2. Perquè hi ha qui no retorna el diner principal dels deutes i només en paga l’interès. Aquest és el cas dels deutes públics dels estats més poderosos, o de diverses empreses i institucions poderoses que tenen unes condicions privilegiades; o probablement també per totes les figures tipus pòlisses i targetes de crèdit, en les quals tampoc es retorna el diner principal i el contracte s’acostuma a renovar any rera any de manera indefinida.

En tot cas, això ens pot fer entendre fins a quin punt el sistema financer necessita un deute en augment, i com pot arribar a estar de relacionat l’augment de les hipoteques i dels crèdits al consum amb el manteniment del sistema financer actual.

Per tant, dins del context global, tothom està endeutat, i la diferència només es troba entre els que han de tornar els deutes i els que no.
La banca i la bombolla immobiliària

Si fa 15 anys era impensable que es concedís una hipoteca a més de 15 o 20 anys, aquesta possibilitat s’ha doblat expressament, des dels bancs i caixes, fins als 35 i 40 anys d’hipoteca actuals. Amb aquesta acció tan simple i alhora perversa, la banca ha facilitat i provocat l’encariment dels habitatges, ja que augmentant la capacitat d’endeutament de les persones ha fet créixer els preus que tenim capacitat de pagar.

Això ha beneficiat la banca perquè, amb les hipoteques, ha pogut crear diner i cobrar interessos en una quantia molt alta i amb un índex de morositat mínim, gràcies a la característica de necessitat bàsica de l’habitatge. Amb l’augment de preus, ha provocat el creixement desorbitat dels beneficis de les principals constructores i immobiliàries de l’Estat i així dels seus propis beneficis, ja que principals accionistes de la majoria d’aquestes empreses són bancs i sobretot caixes.
La inflació com a robatori silenciós del nostre poder adquisitiu

En crear diner i cobrar interessos sobre aquest, els bancs estan creant inflació, és a dir, estan augmentant la quantitat de diner disponible sense augmentar al mateix temps la oferta de béns i serveis. Si augmentéssim la quantitat de moneda en circulació al doble sense augmentar la quantitat de productes en un mode equivalent, no ens convertiríem en el doble de rics, ja que, com que hi haurien els mateixos béns, els preus també es doblarien.

Aquesta sobrecreació d’un diner que estem obligats a utilitzar ens afecta a totes les persones (siguem o no clients dels bancs), i quan aquest privilegi es manté en exclusiva per un grup d’institucions privades podem concloure que es tracta d’un robatori legal pel qual els diners perden valor en cada porció de temps en què els tenim. Tot plegat significa una quantitat robada immensa.

A més, la inflació també serveix per a tancar el cercle, ja que fa que els diners només tinguin un lloc fàcil on refugiar-se de la pèrdua de valor i aquest lloc és un banc. Així les persones, i especialment les que estalvien, estem forçades a protegir-nos de la devaluació buscant refugi en un banc, el qual amb aquest nou ingrés podrà crear més diners i produir més inflació fent que la roda no s’aturi. La inflació atrapa els nostres diners en el sistema bancari i és el millor incentiu que té per a captar dipositaris.

Una de les conseqüències d’aquest procés és la despossessió que pateixen els jubilats. Les treballadores retirades veuen com tot i haver tingut una vida sencera dedicada a la feina, al final de la seva vida productiva es troben amb què la seva renda de jubilació els dóna un poder adquisitiu cada vegada més baix. Precisament a l’edat en què haurien de poder gaudir de tot l’esforç realitzat, resulta que és quan menys tenen.
El robatori financer en l’àmbit internacional.

El finançament també intervé dins del context dels intercanvis econòmics internacionals, és a dir de les importacions i de les exportacions de matèries primeres i productes manufacturats. Si un país té una balança de pagaments negativa, és a dir que paga més pel que importa que no pas cobra pel que exporta, no podria comprar tot el que voldria si no s’endeutés.

El deute extern, per tant, és conseqüència del dèficit comercial de les empreses i el govern d’un país en el seu balanç de pagaments internacionals.

Des de després de la segona guerra mundial aquest comerç internacional es fa bàsicament en dòlars i des del 1971, en eliminar el patró or, la Reserva Federal Americana (FED) té total llibertat per posar o deixar de posar en circulació els dòlars que vulgui, ja que no ha de donar explicacions a ningú ni demostrar cap garantia. I tres quarts del mateix per la banca privada d’Estats Units, amb l’únic límit de la fracció de reserva que ha de mantenir. Per tant, controlant la creació de dòlars, una minoria financera (recordem que la FED és una entitat privada) controla els valors de les relacions econòmiques internacionals. D’aquesta manera EEUU pot comprar tot el que vulgui a fora, mentre que els altres països contreuen deutes que han de pagar. Els poders internacionals aprofiten aquest deute per obligar als països endeutats a assumir determinades polítiques d’obertura de fronteres per a les mercaderies i l’especulació financera, forçant així que els poderosos s’apropiïn de les seves produccions i recursos naturals a preus irrisoris.

El diner tal i com està concebut és una eina a partir de la qual determinats poders financers s’apropien de tots els recursos naturals i humans del planeta.

Creixement infinit vs planeta finit

Aquest sistema financer depèn de la concessió de cada vegada més quantitat de diners en préstecs. Els préstecs es tradueixen finalment en impacte ambiental, donat que la gent els demana per comprar-se un cotxe, per viatjar, per ampliar una indústria o per construir cases, entre d’altres exemples. Podem veure, doncs, que aquest sistema de creixement de l’economia mitjançant el préstec depèn de la conversió constant i creixent de recursos naturals en CO2 i residus. I per tant, en un moment en què estem arribant als límits del creixement de la producció d’energia a causa del declivi del petroli i quan també s’apropen els límits de moltes explotacions mineres, podem concloure que aquest sistema creat fa més de 300 anys en base al crèdit creixent no pot continuar tal i com ara el coneixem.

Aquesta reflexió coincideix amb una gran crisi financera global, així que ens atrevim a preguntar-nos: significa la crisi actual el fi del sistema financer basat en el creixement?

Guerres i finances
make_capitalism_history
Potser no us sorprendrà sentir que darrera de totes les guerres hi ha interessos de la indústria d’armament per a vendre més armes i embutxacar-se molts diners. La generació de necessitats on no n’hi havia és comuna a totes les pràctiques del capitalisme actual. Ja siguin armes, nous televisors, sistemes de videovigilància o aparells elèctrics domèstics, sempre ens trobem amb importants interessos comercials al darrera.

Més desconeguda pel gran públic és la utilització de les guerres pel món de les finances. La banca utilitza les guerres almenys de dues maneres fonamentals. Per una banda, les astronòmiques despeses econòmiques que genera una guerra permeten al poder financer fer-se amb el domini dels països en lluita: aquests hauran d’estar-se molts i molts anys fent front al deute extern contret, com històricament ha estat el cas de Nicaragua, Filipinas, Nigeria, Camerun, Costa de Marfil i Zaire.

D’altra banda les guerres en què intervenen principals potències, com és el cas de EEUU, permeten crear una gran quantitat de diners en forma de deute públic dels quals només se’n paguen interessos, i d’aquesta manera es dóna al sistema la liquidesa monetària que necessita. La guerra d’Iraq ha permès als bancs d’EEUU crear 3 bilions de dòlars des del seu inici. Aquest ha estat el cost de la guerra per EEUU i alhora és la quantitat en que ha augmentat el seu deute nacional en el mateix període, que actualment és de prop de 10 bilions de dòlars. Són uns diners que no paguen els ciutadans nordamericans sinó els de tot el món, a través de la inflació.

Enllaços de referència i per ampliar la informació:

* Capitalismo (financiero) global y guerra permanente. El dólar, wall street y la guerra contra Iraq. Ramon Fdez Duran, Virus Editorial
* El diner és deute. Video animat sobre el funcionament del sistema monetari, pots trobar-lo en cercadors doblat al castellà:
http://www.moneyasdebt.com
* Documents, llibres i articles en relació a com funciona el sistema monetari a: http://www.altruists.org/375
* Un noticiari digital: una altra manera de pensar els fets econòmics a: http://www.altereconomia.org
* Fòrums de debat i aprenentage sobre la bombolla financera i immobiliària a: http://www.burbuja.info

 

El objetivo era criticar a la banca y mostrar que las cosas se pueden cambiar”

 

Héctor Rojo Letón / Redacción

 

Como “una nueva forma de desobediencia civil” resumía Enric Duran el plan que durante los últimos 36 meses desarrolló y que el pasado 17 de septiembre, desde un paradero desconocido, hizo público. Los más de 60 préstamos que no devolverá han sido destinados principalmente a diferentes movimientos sociales, a su huida y a la publicación ese mismo día de Crisi (www.17-s.info), del que se repartieron 200.000 ejemplares por toda Catalunya y que contaba todos los pormenores y las motivaciones de la operación. A través del correo electrónico, DIAGONAL se puso en contacto con él.

 

PERIÓDICO ‘CRISI’. La primera acción realizada por Enric Duran con el dinero robado fue editar un periódico con 200 000 ejemplares./ Juan Carlos Rojas DIAGONAL : ¿Qué objetivos te planteaste al “robar” a los bancos ?

 

ENRIC DURAN : Al principio me marqué como objetivos denunciar el sistema financiero y financiar alternativas, en concreto proyectos estratégicos para fortalecer los movimientos sociales. A medida que la acción fue cogiendo forma, también era trascendental su visibilización. Demostrar a la gente que podemos ser capaces de cambiar las cosas, si realmente lo creemos y nos comprometemos con ello.

 

D. : ¿Qué repercusiones legales te podría causar esta deuda ?

 

E.D. : Hasta seis años de cárcel por delito de estafa, quizá algo más si se junta con insolvencia punible. Esto lo conocía y asumí desde el mismo día que decidí iniciar esta acción. Si no la hubiera hecho pública quizá no hubiera llegado a tener denuncias penales, pero dos de los tres objetivos comentados dependían de ello. Para controlar este riesgo, estoy en paradero desconocido, cuando vea que se dan las condiciones para empezar un juicio no descarto aparecer públicamente.

 

D. : ¿Durante cuánto tiempo y cómo has preparado la operación ?

 

E.D. : Hace tiempo me explicaron que las nóminas no son comprobables por los bancos si las empresas son reales. Hace tres años recuperé esa idea tras conocer la crisis energética, que hacía prever que se contagiaría al sistema económico que necesita del crecimiento exponencial, por lo cual era de prever que entraría antes o después. Esto me hizo pensar que desde los movimientos sociales había que hacer un esfuerzo especial para estar ahí cuando llegara el momento, con capacidad de incidencia y con propuestas reales de alternativas de sociedad. Evidentemente otras personas han colaborado en acciones como el periódico Crisi, pero la insumisión financiera me atañe sólo a mí.

 

D. : ¿Qué inconvenientes encontraste a la hora de planear la acción ?

 

E.D. : La soledad fue una de ellas, ello dificulta el acceso a créditos, ya sean personales o de empresa. También, el estar tocando un terreno del que no tenía referentes, ni a quien preguntar las dudas. Esto a nivel estrictamente de la acción bancaria, porque en relación a las acciones de los movimientos sociales, me he sentido muy arropado y mucha gente ha dado el callo aún sin tener toda la información.

 

D. : ¿Qué repercusiones puede tener esto en los movimientos sociales ?

 

E.D. : De momento, aunque sea a nivel de Catalunya, las respuestas ya se están dando a través del debate sobre el cambio social, los bancos… Mucha gente me ha manifestado que esta acción le ha hecho sentirse más esperanzada con las posibilidades de los movimientos. Espero que seamos capaces de seguir sacando provecho de cara al futuro para cuestionar la legitimidad del sistema económico actual y extender sus alternativas.

 

D. : Has elegido la banca como principal objetivo. Explícanos por qué.

 

E.D. : Son el principal medio que tienen las familias más poderosas del mundo para controlar el sistema actual. Quien controla el dinero no necesita hacer las leyes. Sus métodos son muy desconocidos y es necesario salir de la ignorancia para transformar la realidad. Sólo saliendo del crecimiento perpetuo podemos tener un futuro como sociedad integrada en el medio.

 

El papel de los medios

D. : Los grandes medios de comunicación también salen mal parados en tu denuncia. ¿Cuál ha sido la respuesta mediática ?

 

E.D. : El efecto sorpresa y la simpatía que la acción ha recibido de muchos periodistas han sido claves para romper el filtro mediático. Especialmente en internet, radios y prensa, así como algunos programas de televisión. Pero el filtro lo han conseguido mantener en los informativos de televisión, que es el espacio más controlado políticamente. Se percibe que la aparición mediática ha sido mucho mejor en los medios catalanes que en los estatales, con honrosas excepciones. Es normal, además de que la acción está hecha allí, la gente tiende a tener una opinión más favorable a estas cosas que en otros puntos del Estado.

 

D. : Para cerrar el triángulo de poder se encuentra el sistema político…

 

E.D. : En Crisi también hemos explicado cómo los partidos dependen financieramente de los bancos, quienes les perdonan créditos si se portan bien. Exactamente esto cierra el círculo y demuestra cómo el poder financiero domina nuestras sociedades ‘modernas’ que son una caricatura de lo que sería una democracia.

 

D. : Haces referencia en la publicación a ‘crisis sistémica’, ¿podrías explicar mejor este concepto ?

 

E.D. : El sistema está en una encrucijada porque en los últimos 300 años se ha basado en el crecimiento exponencial para sobrevivir. Había crisis y recesiones, pero siempre en un contexto que permitía volver a la senda creciente al cabo de unos años. Esto ahora se acabó, hemos llegado a los límites del planeta en cuanto a energía disponible, y nos acercamos a los límites de otros muchos recursos. En el futuro la economía no podrá basarse más en el crecimiento exponencial, por eso decimos que estamos ante una crisis sistémica.

 

 

——————————————————————————–

 

“Los usuarios no lo pagarán”

D. : Una de las críticas que has recibido es que este dinero lo pagarán el resto de clientes de los bancos… ¿es cierto ?

 

E.D. : No lo es. La gente que tiene depósitos contratados los va a cobrar, la gente que pida préstamos tiene las mismas posibilidades de tenerlos que si no hubiera acontecido mi acción, puesto que los bancos necesitan prestar para sobrevivir. Conceptualmente, este dinero desaparece, al no pagarse esta deuda ; puesto que el dinero sólo existe cuando existe la deuda. Como los bancos avanzan sus ingresos especulando con ese dinero ficticio, entonces tienen que responder respecto al agujero ante el Banco de España, eso van a tener que sacarlo de su cuenta de beneficios. Por tanto si alguien con cara y nombre va a tener que responder de ello van a ser sus inversores, no sus clientes.

fuente

 

 

Anuncios

4 Respuestas a “Roba a los Bancos 492.00€ Enric Duran

  1. Eres un lider, Enric!

  2. Hola a todos comentaros que no se han posteado noticias al tener que desplazarme fuera del país y no poder disponer de conexión.
    El lunes estaremos en marcha nuevamente, siguiendo nuestro camino, el camino de la evolución del aprendizaje, el camino de intentar explicar las realidades que nos acontecen a todos como raza y que unos pocos dirigen y manipulan en toda la tierra.
    He podido observar una creciente participación en el blog y eso es bueno, independientemente que algunos de los comentarios sean o no del debunker col
    Comentaros a todos los lectores que vigiléis con los comentarios, al parecer ya se ha colado algún debunker, como podéis ver he bloqueado alguna ip , pero ellos siguen !!1 utilizaran opciones alternativas como las de hacerse pasar por gente que busca información relativa con todos estos temas.
    Ir con cuidado no significa, desconfiar de la gente. Debéis escuchar vuestro ser interior el os guiara escuchar aquello que nunca nos han explicado que existía, que nos han arrebatado de nuestra propia idiosincrasia… nuestra intuición.

    Un abrazo enorme para todos vosotros, incluidos aquellos que tan solo queréis que desaparezcamos de la red.

    PD: bravo por Enric, ademas comentar que demomento nadie, ninguna de las entidades finacieras a las que ha estafado por permitir quedar en ridiculo con toda la sociedad adminitendo que han sido robadas, ha puesto una denuncia.

  3. Bravo Enric!

    Gente como Enric hace muchísima falta en este país, que destape las verdades incómodas tanto para los que mandan (los bancos) como los ciudadanos que se ven atrapados dentro de esta tela de araña que sólo se puede destruir haciendo pensar a la gente sobre la verdadera realidad.
    Ánimo, difundir tanto como podais de boca a oreja es la única manera de luchar contra la dictadura de los medios de información!

  4. teneis un bloc impresionante,FELICIDADES!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s